Busca’m

Va néixer a la Taiwan, un dia boirós, carregat. Era l’ambient que veiem quan surt aquest país a la televisió, de fet, l’únic que coneixem. De temps, però, no se n’hi va estar massa. Havia de ser útil i allà no ho era. A l’avió, bitllet d’anada, sense tornada, tot eren imitacions d’un luxe sospitosament embriagador: boes de color de rosa, bates amb farbalans, la més exquisida llenceria fabricada amb imitació de setí, blondes i transparències abundants, olors fortes encabides en miniatures de vidre, bosses d’una pell que desprenia olor de plàstic… Tot va ser aterrar vora el mediterrani quan es va topar amb el nou ambient, no menys boirós que el de Taiwan, i va ser seleccionada per entrar al nou local de la família Xao-Yung, una gent silenciosa, deien els veïns, potser massa. Va estar gairebé nou mesos exposada a la calor sufocant de la ciutat rere un vidre mig despintat amb l’esperança que potser alguna d’aquelles dones de llavis i pits inflats entrés a demanar per ella. El destí o l’atzar, però, va fer que en un moment tot s’acabés. Van ser uns dies tristos, i va estar expectant fins l’últim moment; finalment, els Xao-Yung li donaven el passaport d’anada al nou i flamant contenidor que feia uns dies l’ajuntament havia col·locat a la cantonada del local. Ell, però, la va agafar i la va dur de viatge cap als crits, corredisses, bestieses, barbaritats, alcohol, pluja. Es va perdre en aquest món de nits sense fi; algú la va rescatar de l’escòria i li va oferir escalfor envoltant-la en un cartró verd. Obre’m, li van tatuar. Qui sap on és ara, qui sap on para…

Tweet