Arxiu de l'autor: alguero

Un escàs racó ple de palíndroms on retrobar-se amb els vells desitjos. Un dissabte a la tarda, un dissabte qualsevol a la tarda, a recer de les pel·lícules que han de dir tot el que tothom calla… tot el que … Continua llegint →

  Voldria ser algú que no sóc i que no seré mai. L’angoixa més gran, el que més em turmenta, ara, és que no podré fugir mai de mi. Algú Tweet

  Sempre s’han buscat els dos bàndols que han de ser irreconciliables, amb uns bons i uns dolents, i uns dolents i uns bons. Sempre s’ha buscat la visió esbiaixada del que es positiu inegatiu en funció, únicament, de la … Continua llegint →

La pau que podríem respirar ja no hi és. S’expandeix en l’espai no palpable que és el temps i ens prem cada cop més fort per fer-nos veure que són absurdes les hores. Alguns noms escrits ens recorden que no … Continua llegint →

Enfilo les escales de ferro amunt i diviso, enllà, un punt de retorn. El mateix pensament que passa pel cap quan es passa per l’ indret. Tardes de dimarts, gats, xocolata i alguns gargots que parlaven de nosaltres. El buit, … Continua llegint →

Aquesta és una primavera que no ho sembla; no fa gens de calor, i, al matí, l’aire no du l’olor de flors i herba amb un toc de cafè. Els dies van passant de manera indiferent, no s’escapen, però, no … Continua llegint →

Va néixer a la Taiwan, un dia boirós, carregat. Era l’ambient que veiem quan surt aquest país a la televisió, de fet, l’únic que coneixem. De temps, però, no se n’hi va estar massa. Havia de ser útil i allà … Continua llegint →

Des de l’ inici, havíem vingut a ser els més forts i els més feliços. Crèiem, creiem que atraparem el somni impossible. Estem segurs dels nostres cossos, de les mirades alienes, confiem en les nostres mans i el nostre esforç.  … Continua llegint →

una bona manera de començar es deixant les connexions de videos repetitius, de pàgines repetitives, de vides repetitives. De mapes confosos, de informació maldestre. De massa activitat. De notes, currículums, de programes de festes majors i de vols barats. De massa … Continua llegint →

Mai li havia passat res de sobte, no s’havia llevat cap matí adonant-se d’un fet nou, amb alguna idea brillant, ni tant sols sabia si algun dia se li havia acudit alguna cosa. Tot passava molt lentament, desapercebut, s’anava construint … Continua llegint →